Sóc el Joan Miret, un pagès que un bon dia va decidir plantar-se davant de la pressió que està sotmès el sector de la fruita dolça tant pel que fa als mètodes de producció com al sistema de distribució i comercialització.
L’equip humà el composem una plantilla de quatre persones fixes, amb ajuda puntual en les tasques de més necessitat de mà d’obra com són el collir i l’aclarir.
Cal remarcar que no he renunciat mai a que la gent jove del poble i fills d’amics tinguessin l’oportunitat d’iniciar-se en el món del treball collint fruita.
Per molts dels joves de la nostra comarca, aquesta ha sigut la primera feina i sé de bon grat que després, la majoria han tingut èxit en el món professional escollit.
Una mica d’història…
Vaig créixer a l’ombra d’un remolc tot jugant mentre els meus pares, padrins i germanes treballaven de sol a sol collint cebes o patates.
Al tornar del tros, pujats al remolc que transportava la collita cap al magatzem; tot notant l’escalfor que havien acumulat els fruits, contemplàvem cansats però contents de la feina feta, les postes de sol… i és que al Pla d’Urgell sempre són boniques.
Son pràcticament doncs quaranta anys arrelat a la meva feina. M’agrada la feina que faig perquè m’ha permès aprendre pràcticament tots els oficis. Puc dir després de tants anys, que no he parat mai d’aprendre i de fer cursos. Sé que em queda molt per saber encara, i vull convidar a totes aquelles persones que hi estiguin interessades a compartir tot el que faig i com ho faig.